Fa un temps que el mòbil no me funciona del tot bé, no sona quan me telefonen, just vibra, i és clar, si no el duc dins la butxaca, no m’entem de les cridades. L’aparell, un Nokia 5200 negre -res de l’altre món, però a mi ja me bastava-, és relativament nou, de quan em vaig donar d’alta d’Orange, ara deu fer uns vuit mesos. Per això, perquè fa poc que som client, avui he cridat al servei de la companyia, per explicar-los el meu cas i veure si me’l podien canviar, o me n’anava a una altra companyia que m’oferissin un millor tracte (que per això existeix el mercat lliure).

No record quin és el número que he marcat primer, perquè n’he arribat a marcar molts. Orange té un particular sistema d’atenció als seus clients que no demana que es marqui l’extenció, sinó que la màquina amb veu femenina que et contesta demana que ‘la diguis’: evidentment, només en castellà. Malament començàvem, i com que jo el que volia era parlar amb qualque operador directament, he esperat 5 minuts perquè em contestàs una persona. La que ho ha fet, evidentment, ho ha fet en castellà. Perduts cinc minuts més, i jo amb la mosca a l’orella, ha entès que m’havia de passar amb qualcú que parlàs el català.

A l’al·lot li he explicat el cas, m’ha enviat a un altre número -el del Renueva-, i adéu. El contestador monolingüe del Renueva m’ha fet perdre cinc minuts més, jo emprenyat, fins que m’ha contestat una altra operadora monolingüe. No sé què amb que confiava quan li he explicat, en català, el cas del meu mòbil, perquè ja me podia esperar la resposta: ‘¿me puede hablar en español?‘ No: ‘es que no quiero, ja estava emprenyat del tot: avui m’han agafat de males, no volia baixar de l’ase; ‘¿me puede pasar con alguien que me atienda en catalán?‘. NO, que me contesta. Talment: NO. Au, idò: adéu.

I adéu a Orange. He consentit, després d’aquesta gincamana de telefonades, perdre 1o minuts més per parlar amb el Servei d’Atenció al Client -i tornar a demanar que m’atenguessin en català- i dir-los que al·lucinava que en tota l’empresa només no tenguissin ningú que pogués atendre en català. Té cap problema en parlar en castellà?, me demana l’operador, no senyor, cap ni un, però és que ho he de poder fer també en català, no ho trobes?, sí, sí, és clar. El pobre -perquè l’he renyat a ell, quan és l’únic que m’ha atès en català!- m’ha confirmat que només tenen gent en català a l’Atenció al Client, però que als altres serveis no: idò els denunciaré i me donaré de baixa.

I així ho faré. Demà mateix faré una reclamació a Consum i una a l’empresa. Ni me canvien el mòbil -que segueix sent el meu problema principal!- ni me volen atendre en català. Com per anar-los pagant la quota. Bon vent, Orange!